Fins aviat!

Bé, això s'acaba i no puc deixar de comentar, com ja ho vaig fer en una entrada anterior, la increïble quantitat d'hores que aquesta assignatura requereix.

Confesso que tot (i vull dir TOT), des de la PAC1 a la PF, ha estat nou per a mi. I ara, mirant enrere:

http://www.flickr.com/photos/rofi/2686868406/

Participar en un debat, uff! I què diré? Com ho diré? Em sabré fer entendre? (encara no he dit que em costa posar lletres als meus pensaments, oi?)

Alhora de formar grups de treball, vaig anar esperant... esperant... aviam si algú treia un tema que em semblés interessant (ja... el podia haver proposat jo, oi?)...i quan em vaig voler adonar, gairebé em quedo sola. No sé si a les meves companyes els va passar el mateix, però avui, veient-ho en perspectiva, penso que vaig tenir sort. Hem treballat un tema que em sembla interessant i important, i hem acabat entrant en una dinàmica de treball espectacular. 

Zotero, bloc, wiki, mapa conceptual (amb el Gliffy), cap problema! La tecnologia no m'espanta... ha ha ha. Tot i que no li he tret tot el suc que podria. Quan tens poc temps, vas per feina. I encara que saps que amb l'eina que tens entre mans pots fer més, si no és imprescindible, ho deixes per a un altre moment. I potser el moment no arriba...

Penso que els acords i la planificació que vàrem elaborar són molt correctes, però també crec que no sempre els hem seguit. Els hem fet servir de guia, però sense obsessionar-nos amb ells. Els hem anat adaptant a les nostres necessitats gairebé sense pensar-hi. Superat el problema de comunicació que vam tenir a la PAC2, tot va anar rodat. Totes tres tenim horaris diferents, però hem aconseguit donar-nos resposta molt ràpid. Cada correu que ens hem enviat ha estat profitós. Sense ni parlar-ho, ens hem repartit la feina, basant-nos en allò que més fàcil ens resulta. 

http://www.flickr.com/photos/aleks9/2565186529/

Puc dir que, a part d'aprendre a utilitzar eines noves, totes tres, com a grup, també hem aprés a treballar en equip, virtual i asíncron. 

Ens n'hem sortit, noies! 

                                                                       

http://www.flickr.com/photos/7455207@N05/5469136395/

I, és clar, vull agrair a la Marta i la Núria la paciència que han hagut de tenir amb la meva impaciència.

I al Joan Padrós, els seus bons consells.

I també gràcies a tots els companys i companyes d'assignatura, perquè llegint els seus comentaris al fòrum, blocs i wikis he aprés molt.

                                                                                                                                        

Ens veiem per la UOC!

Al final...

Avui és l'últim dia per lliurar el PF, i per escriure al bloc. 
Ja en teníem ganes, d'acabar...

Ha sigut tot un repte arribar fins aquí, diria jo. Però, vaja, diuen que si no has de lluitar per alguna cosa, aquesta cosa no té tant valor quan l'obtens. Durant el camí hem anat aprenent moltes coses, i sobretot, la dificultat més gran ha estat la de treballar en grup de manera virtual i asíncrona. 

En la segona PAC vam passar una crisi a conseqüència de falta de comunicació... Per sort, i gràcies a la voluntat de les tres de seguir, la vam superar. 

El fet de ser només tres ha fet que haguéssim de fer més tasques (érem menys a repartir), però també ha fet que, en general, al llarg de l'assignatura, la comunicació fos més ràpida.

Jo m'he trobat que era inexperta en el tema que hem treballat en el pojecte, per tant, he anat aprenent-ne a mesura que he anat investigant, i també reconec que no conec gaires eines informàtiques, i que no sóc gaire àgil en aquest aspecte. Però aquests meus punts febles han sigut compensats per les companyes d'equip. I bé, també es tracta una mica d'això.

He tingut sort. 

També us vull donar les gràcies, Marta i Mercè. 

GRÀCIES!!!

Núria

I valoració final...

La feina ha estat dura. I al llarg del camí hi ha hagut el cansament, la manca de temps, la resta d'obligacions i, a més, la feina virtual i no sincronitzada.

Dir que ha estat fàcil seria mentir. I dir que ha estat gratificant, també. Coordinar-te amb altres persones de les que no coneixes les seves expressions, les seves virtuts, les seves mancances i que elles no et coneixen no és gens fàcil. Ni gratificant si a més no les tries.

La primera PAC és de tanteig i a la segona surt el que hi ha, generalment, el pitjor i a la tercera (com si anés la vençuda), aleshores, sí, aquesta és la bona... surt el millor de totes.

Possiblement per nosaltres ha estat una mica més complicat: només hem estat tres les components del grup i per la passejada que he fet per la resta de wikis és igual o més complerta que la resta. A més, el tema no està tant "trillat" com d'altres pel que ens hi hem hagut d'esforça una mica més en la redacció de cada pàgina.

I la PAC final... no sé, potser la sensació de bufar i fer ampolles.... després de barallar-me amb el Zotero, discutir amb les companyes, decidir si abandonava l'assignatura, el grau... opinar sobre una wiki? defensar la feina feta en quatre mesos? Fàcil. Aquí sí.

I el millor ha estat la resposta. Semblavem adormides. Ens havien fet les valoracions i nosaltres, 7 de gener... pràcticament no ens havíem desitjat un bon any. Un missatge a l'espai. 8 hores i respon una amb una proposta. 12 hores i respon l'altra amb modificacions....

Ostres! I aquí sí, aquí me n'adono que alguna cosa sí ha canviat, que alguna cosa sí que hem fet bé i que la nostra wiki, la nostra feina i la nostra assignatura ha arribat a bon port.

I que potser tirarem per camins diferents, potser no tornarà a passar però hem aconseguit formar un bon equip de treball. Excel·lent diria jo.

Gràcies Mercè i Núria pel que he pogut aprendre de vosaltres.

Pel que necessiteu.



Marta

The final countdown...

Per mi aquesta ha estat la millor PAC, la més complicada pel que fa a tècnica i feina i la més fàcil pel que fa a la cohesió del grup.

Ha estat de manera natural que una deixava un missatge, l'altra agafava una part, l'altra afegia el que li semblava... i ha quedat perfecta.

Crec que ha quedat una feina polida, neta, sense grans floritures però sense entenedora.

M'ha agradat aquest final. En el que totes hem estat a l'aguait i totes també hem anat arrodonint, posant la cirereta en la feina de l'altra.

En fi, i ara que estem al tram final, fins i tot hem fa una mica de pena, perquè podríem seguir investigant, aprenent, posant.....

Potser ara podrem gaudir de les festes, dels torrons, del cava, i ho farem des de la tranquil·litat d'haver fet una feina ben feta.

Bon Nadal, noies, ens ho hem guanyat!

Acabant...?

Acabant, sí, però els últims retocs també costen d'acabar de passar...!

Sort que sis ulls hi veuen més que dos! I que anem teixint el nsotre projecte, i... sí, sí, la forma final ja la veiem...

Ara em ve al cap un missatge del consultor de l'inici de curs que deia que havíem de ecentrar-nos cada vegada en un pas, no voler fer-ho tot alhora, perquè aleshores t'atabales i no ho pots fer.

La sessió del campus que es tanca a mig fer, el complex d'índia, la inspiració que no ens visita a l'hora d'escriure el missatge de presentació ;))... Ensurts i passets endavant i ara que ens aturem i ara que una tiba per aquí, l'altra per allà... Déu n'hi do l'assignatura!!!

I com diu la Marta: seguim!

 Núria

Acabant!

Ara sí que ja veiem el final.

Ja estem fent els últims retocs: enllaç per aquí, majúscula per allà, i algun ensurt, com quan es tanca la sessió de l'aula a mig fer canvis...

Dia rere dia hem anat coneixent noves eines. I a utilitzar-les, que no és poca cosa. De fet, penso que hem tingut pocs problemes amb l'ús de les eines. Confeso que a mi el que em consta més és la redacció (com es pot veure en les meves entrades al bloc).

I no puc acabar aquesta entrada sense desitjar a tothom novament un
                                                                    BON NADAL!!!

                                                                          Our Tree, a photo by Yathárth on Flickr.

Uf!

Això: uf!

Perquè he buscat i rebuscat imatges per posar-les a la wiki, perquè quedi bé i sigui il·lustrativa, i ara tinc el cap ple, ple...  Però he trobat fotografies interessants... L'estètica també m'interessa. I mirar de transmetre missatges clars... I trobo que ho estem fent així. 

Últimament he topat per diversos camins amb el treball col·laboratiu. A més de ser la manera de treballar en aquesta assignatura, forma part del contingut del nostre projecte i diuen que, en general, tot va cap aquí... 

I bé, també uf perquè, malgrat la planificació, a última hora sorgeixen detalls que s'han de resoldre... Així que aquests dies hi ha hagut moltes estones de concentració i abstracció.

I la wiki va quedant bé, sí...

Núria