dimecres, 9 de gener del 2013

I valoració final...

La feina ha estat dura. I al llarg del camí hi ha hagut el cansament, la manca de temps, la resta d'obligacions i, a més, la feina virtual i no sincronitzada.

Dir que ha estat fàcil seria mentir. I dir que ha estat gratificant, també. Coordinar-te amb altres persones de les que no coneixes les seves expressions, les seves virtuts, les seves mancances i que elles no et coneixen no és gens fàcil. Ni gratificant si a més no les tries.

La primera PAC és de tanteig i a la segona surt el que hi ha, generalment, el pitjor i a la tercera (com si anés la vençuda), aleshores, sí, aquesta és la bona... surt el millor de totes.

Possiblement per nosaltres ha estat una mica més complicat: només hem estat tres les components del grup i per la passejada que he fet per la resta de wikis és igual o més complerta que la resta. A més, el tema no està tant "trillat" com d'altres pel que ens hi hem hagut d'esforça una mica més en la redacció de cada pàgina.

I la PAC final... no sé, potser la sensació de bufar i fer ampolles.... després de barallar-me amb el Zotero, discutir amb les companyes, decidir si abandonava l'assignatura, el grau... opinar sobre una wiki? defensar la feina feta en quatre mesos? Fàcil. Aquí sí.

I el millor ha estat la resposta. Semblavem adormides. Ens havien fet les valoracions i nosaltres, 7 de gener... pràcticament no ens havíem desitjat un bon any. Un missatge a l'espai. 8 hores i respon una amb una proposta. 12 hores i respon l'altra amb modificacions....

Ostres! I aquí sí, aquí me n'adono que alguna cosa sí ha canviat, que alguna cosa sí que hem fet bé i que la nostra wiki, la nostra feina i la nostra assignatura ha arribat a bon port.

I que potser tirarem per camins diferents, potser no tornarà a passar però hem aconseguit formar un bon equip de treball. Excel·lent diria jo.

Gràcies Mercè i Núria pel que he pogut aprendre de vosaltres.

Pel que necessiteu.



Marta

1 comentari:

  1. Marta! La manca de temps, de temps de qualitat, i la incertesa de no conèixer amb qui treballes són dos obstacles... També el cansament al final... Però, vaja, que ho hem superat, oi? I que hem tingut sort, jo ho sento així, m'agrada això d'excel·lent :)...

    ResponElimina